Mitjans públics i potents, sí. Governamentals i partidistes, no!

Just fa quatre anys, i amb l’excusa de la simplificació i de l’austeritat, CiU i PP van aprovar la contrareforma de la CCMA i altres lleis audiovisuals, que van regovernamentalitzar per llei tant la Corporació i els seus mitjans com el CAC. Llavors, quasi tota l’oposició va assegurar que quan pogués derogaria els articulats que eliminaven la necessitat de majoria qualificada de 2/3 per a l’elecció dels òrgans directius i per a la presa de decisions.

Des de fa un temps, i respectant aquesta normativa encara vigent i que assegura la governamentalització de la CCMA i del CAC, sobretot a partir del vot de qualitat dels seus presidents, els partits de JxSí han anat col.locant persones afins en llocs clau, aprofitant algunes vacants casuals (cas del CAC o del Consell de Govern de la CCMA) o provocades (direcció de Catalunya Ràdio, i ara direcció de TV3 i direcció d’informatius de la cadena).

Tot ben allunyat de les propostes de mitjans de comunicació públics independents i professionals que la majoria de grups parlamentaris diuen que defensen. Com ho van defensar la gran majoria d’entitats compareixents en la ponència conjunta de la legislatura passada, que reclamaven clarament la desgovernamentalització dels mitjans de la Corporació.

Ara, la polarització política al voltant de les relacions entre Catalunya i Espanya està provocant nous alineaments en relació a l’altra independència, la dels mitjans públics. Formacions que abans la defensaven com a condició essencial, ara l’ajornen per temps millors. I altres que mai l’havien plantejat ara la reclamen, també per motius conjunturals com l’acusació de decantament de la CCMA cap el sobiranisme.

I pitjor encara : alguns aprofiten el moment per tornar a qüestionar el model de mitjans públics de Catalunya, el seu volum i el seu cost, i barrejant el debat sobre els continguts amb la dimensió d’aquests mitjans, que obeeix a una realitat ben diferenciada com la catalana, proposen el redimensionament de la plantilla o la congelació del pressupost. Un pressupost clarament insuficient per atendre bé l’encàrrec parlamentari d’una programació de servei públic i de qualitat. I també confonen la necessitat de democratitzar aquests mitjans i de defensar el seu caràcter públic i pluralista amb la proposta de minimitzar-los o, en el cas del CAC, d’eliminar-lo, quan el que necessita, com la CCMA, és la seva regeneració.

Ara bé, aquest qüestionament creixerà si continua la volta de rosca en la governamentalització de TV3 i de CR, amb nomenaments pactats en un acord entre partits, i traslladats a través de la corretja de transmissió del Consell de la CCMA. Perquè aquesta política no sols resta credibilitat al model, sinó que afectarà el seu prestigi i a mig termini el seu futur.

Per això tornem a reclamar dels grups parlamentaris que reprenguin els treballs de la ponència de la legislatura passada sobre la reforma de les lleis audiovisuals, i mentrestant, desautoritzin i s’oposin a les pràctiques intervencionistes del Govern, que amb els seus nomenaments teledirigits contamina de partidisme els càrrecs directius, i contribueix a deteriorar la programació de servei públic, que no es mesura en primer lloc per criteris d’audiència, sinó d’acceptació social i credibilitat.

NO ÉS L’HORA DE NOMENAMENTS AMB CRITERIS POLÍTICS. ÉS L’HORA DE DEROGAR LA CONTRAREFORMA DEL 2012

Sant joan Despí, 18 de febrer de 2016