El sector dels corresponsals ha obtingut en les darreres setmanes dues victòries en el terreny sindical i en el jurídic que reforcen les seves reivindicacions de ser considerats com uns redactors més de la plantilla dels mitjans. Les victòries han tingut casualment (o no) el mateix escenari que és El Periódico de Catalunya. El rotatiu d’Antoni Asensio, amb poques setmanes de diferència, havia acomiadat els seus corresponsals a Lleida i el Baix Llobregat, Josep Maria Armengol i Xavier Adell respectivament. En el primer cas, Josep Maria Armengol, un jutge social, ha estimat que la relació del corresponsal amb el mitjà és de tipus laboral i que per tant calia dictaminar l’acomiadament com a improcedent. En la sentència s’estima que el grau de dependència organitzativa i funcional dels corresponsals és prou evident per rebutjar el caràcter civil de la relació establerta, tal com entenen algunes empreses. En el cas d’Adell, la pressió sindical, la solidaritat dels redactors d’El Periódico i de la resta de corresponsals a la comarca i la de l’SPC, va forçar l’empresa a fer marxa enrere en un acomiadament fet arran de les pressions d’un alcalde, el de l’Hospitalet, a qui no agradaven les cròniques del company. No es tracta ara de carregar les tintes sobre un mitjà determinat, perquè la majoria d’aquests mitjans actuen de manera similar. Aquesta sentència i la mobilització que ha generat el cas Adell ha de moure les empreses a la reflexió i afrontar d’una vegada per totes una negociació amb els sindicats per regularitzar un dels sectors laborals més desprotegits. Els casos concrets que aquí ens ocupen no són situacions aïllades. Les pressions als periodistes que fan informació a comarques són el pa de cada dia i mentre hi hagi un corresponsal sense contracte, un nou cas Armengol sempre serà possible.