És legítim preguntar-se per què aturar i amb quins objectius. Nosaltres pensem que en sobren, i si la protesta es fa de forma proporcionada, com és el cas, serveix per donar un toc d'atenció a qui en teoria és la nostra patronal, el Parlament, tot i que en la pràctica és el Govern.

Perquè a més de l'eliminació i el retorn de la retallada salarial del 5% (RAV), i de l'estabilitat laboral que assegura un conveni, hi ha aspectes urgents, com la necessitat de recuperar la contractació de personal per poder fer bé la nostra feina.

O prou importants com l'intent d'imposició del trasllat de gran part de Catalunya a Ràdio a Sant Joan Despí, de fort impacte econòmic, que no volen negociar, que volen imposar quan encara no han definit tots els aspectes del projecte de confluència de redaccions, i quan un dels arguments de Duart i del Govern és que no hi ha pressupost per retornar-nos el què ens deuen.

I és que des que patim el nou Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) format el 2012, sorgit de la contrareforma votada per CiU i el PP, hem anat a tràngol per any: l'ERO el 2013, la pèrdua de conveni i amenaça de nova retallada salarial el 2014, i ara el manteniment del RAV i el projecte «sí o si» d'unificació física de redaccions d'informatius i d'esports, sense un projecte de futur clar i definit.

Per això hi ha motius per queixar-nos, i per fer arribar a la ciutadania i als grups polítics que no podem seguir amb aquesta direcció, que ens porta a nous conflictes que perjudicarà totes les parts.

I la manera més clara de passar pàgina és reclamar al Parlament que reprengui les tasques de la ponència conjunta de reforma audiovisual, en la que van comparèixer els representants laborals i professionals dels treballadors de la CCMA. Que com la immensa majoria del sector, van defensar criteris d'independència i neutralitat, a partir de majories qualificades, en l'elecció dels directius de la Corporació i dels seus mitjans.
Perquè siguin més representatius de la societat a la què, com a mitjà públic, ens devem.

Si el Parlament és la nostra patronal, que pari l'orella!

Sant Joan Despí, 8 de maig de 2015