El 2012 serà un any negre per a la radiotelevisió pública, estatal, autonòmica i local, i també per a les agències de premsa públiques, així ho constata Ramon Espuny

Als dèficits que ja arrossegaven els darrers temps s’han afegit, d’una banda, contrareformes legislatives que han retornat els mitjans al control governamental, i de l’altra, retallades pressupostàries que posen en qüestió la possibilitat d’oferir el servei públic necessari (RTVE, CCMA, EFE…) o que directament suposen la seva reducció (RTV de Badalona) o la pura i simple desaparició de les ones (ràdio i televisió de l’Hospitalet, TV de Gavà, etc..), que la resistència exemplar dels treballadors no ha pogut aturar.

En tots els casos s’han pres mesures a partir d’una dèbil comprensió de les administracions del paper clau del servei públic de comunicació per a la cohesió social i la solidesa democràtica a partir d’una opinió pública formada en el rigor i la veracitat informatives.

Les petites TV locals han patit la crisi de l’ambiciosa planificació de la TDT, i les finances dels ajuntaments , a la baixa, han provocat retallades generalitzades de pressupost. Tant en aquestes com en els grans mitjans, els treballadors venen patint des de fa mesos disminucions de salari i de condicions laborals i socials, sempre amb l’amenaça alternativa d’una reducció d’ocupació que si abans no es preveia en la legislació, ara amb la nova contrareforma laboral es contempla la possibilitat d’aplicar ERO a empreses públiques si disminueix el pressupost de les corporacions.

Tot plegat s’ha amanit, amb una pinça que ataca els drets laborals i professionals dels treballadors, amb el retorn a les tradicions progovernamentals anteriors a les reformes legals fetes a Catalunya des del 2000 (reforma de la Llei del CAC, Llei Audiovisual catalana, nova Llei de la CCMA, nous reglaments a BTV i a la COM,…), a través de contrareformes que han situat al capdavant de les direccions i de les àrees d’informatius veritables representants de la tradició intervencionista dels anys 80 i 90. I així hem vist com l’aliança de CiU amb PP i a l’inrevés ha situat figures de confiança política a COM Ràdio, a l’ACN, a EFE, a TV3, a Catalunya Ràdio, i ben aviat a RTVE.

A tot arreu s’ha fet servir, descaradament, l’argument de la necessària austeritat que requeriria la simplificació dels organismes rectors dels mitjans públics. I així s’ha retallat el pluralisme polític i social d’aquests organismes, siguin consells d’administració o assessors, i utilitzant cínicament crítiques contra comportaments partitocràtics anteriors, s’ha trencat el consens i, a través de mecanismes de majoria absoluta, s’ha imposat el regne de la monarquia, també absoluta.

Contradient totes les recomanacions de la Unió Europea sobre la necessitat de basar els organismes de gestió dels mitjans públics en el consens que garanteixi que l’audiovisual públic sigui un tema d’Estat (de país en el nostre cas), les contrareformes estan desballestant els avenços aconseguits per la pressió dels professionals. Tant en això com en les agressions laborals que pateixen els treballadors, caldrà confiar en la seva capacitat de resposta a través dels seus organismes representatius i dels sindicats del sector, conscients que en aquest terreny no ens juguem només la defensa del salari i del lloc de treball, sinó la dignitat professional i el dret a la informació de la ciutadania.