Amb la proposta ‘digital’ de nomenament de Fèlix Riera (veterà membre del Consell de Govern d’UDC) com a director de Catalunya Ràdio es completa l’operació dissenyada fa més d’un any per CiU per reprendre el control governamental directe dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

En aquest llarg camí, justificat ridículament per criteris “d’austeritat” l’executiu de CiU no ha dubtat en dinamitar tots els acords amb les forces catalanistes forjats al llarg d’anys en l’àmbit audiovisual, i pactar totes les maniobres, des de la reforma de la Llei de la CCMA a la fontaneria partidista sota la taula, amb el PP de Catalunya, i triar noms per als mitjans que fossin ben vistos per aquest partit.

En una veritable restauració de les tradicions més hispàniques en matèria de mitjans públics, en menys d’un any CiU està aconseguint situar la Corporació, que havia estat abanderada de la democratització de les formes de gestió, a la cua dels models carpetovetònics espanyols, defensats sobretot pel PP, i acabarà aconseguint que TV3 i Catalunya Ràdio s’acostin als models esperpèntics de Telemadrid, Canal 9 i la nova IB3. I marca el camí al mateix PP que, no volent ser menys que CiU, ja prepara la reforma de la Llei de RTVE per decret, per anul•lar el que s’havia avançat el 2006 seguint precisament l’estela de la legislació audiovisual catalana, encarnada en el CAC, la Llei de l’Audiovisual i la nova Llei de la CCMA.

Aquest greu retorn al passat es dóna, a més, quan des de la Unió Europea i des de la Federació Europea de Periodistes (membre de la FIP) es recomana no fer passes enrere i fer prevaldre la independència dels mitjans públics com a garantia de la seva funció pública i raó de la seva existència. L’altra cara de la moneda de les polítiques que combinen la manipulació dels mitjans primer i les opcions per privatitzar-los després.

L’operació contrareforma, però, encara té pendent altres passes: la més que probable destitució dels caps i sots caps d’informatius dels mitjans, dels editors i d’algun presentador, i una bona colla de caps i sots caps de secció, perquè cal assegurar que el “relat” oficial arribi a la població. I la seva consegüent substitució per nous càrrecs, triats evidentment amb criteris polítics, que voldran ser utilitzats com a “comissaris polítics”, una figura de llarga tradició a la Corporació des dels seus inicis.

Un cop més cal dir que això no beneficiarà els mitjans de la CCMA, que els restarà la credibilitat i el prestigi que havien anat aconseguint els darrers anys, i no cal ser gaire mal pensat per imaginar que aquesta decadència dels mitjans públics pot preocupar relativament poc als nous directius, tots de partit i carnet de la formació governamental i molts d’ells lligats de diverses formes al grup Godó, un conglomerat mediàtic respectable però que s’ha constituït per voluntat pròpia com el gran competidor privat de la Corporació.

Davant d’aquesta veritable estafa a la ciutadania i al dret a la informació, l’SPC no afluixarà en la denúncia, quan es produeixin, dels intents d’utilitzar els mitjans de la Corporació per fer propaganda governamental, i cridarà els professionals dels seus mitjans, apel•lant al seu compromís deontològic i amb l’article 20 de la Constitució, a resistir les pressions que no sols devaluen la feina periodística, sinó que priven la ciutadania d’una informació veraç i rigorosa que és la condició d’una opinió pública ben formada, base de la democràcia.

Barcelona, 2 de maig de 2012