L’advocat, director escènic i escriptor Josep Maria Loperena va morir el dia 8 de gener passat, als 82 anys. Com a advocat, va defensar i assessorar legalment treballadors en tota mena de conflictes, especialment en l’àmbit cultural. També en el sector de la comunicació, com per exemple el comitè d’empresa de TV3. Així, va ser decisiu en la redacció del primer conveni d’aquesta empresa, exemple en molts àmbits de condicions laborals dignes.

Va ser advocat defensor d’Els Joglars en el cas de La Torna, dels acusats en el cas Scala, i d’independentistes jutjats els anys 80 i 90.
Va pledejar en nom de Lluis Llach contra Felipe González per l’incompliment de no entrar Espanya a l’OTAN, i el 2004 contra José María Aznar davant del Tribunal Penal Internacional per la col·laboració espanyola en la invasió a l’Iraq. En aquella època vam coincidir amb ell com a sindicat en la Plataforma Cultura i Espectacles contra la Guerra, en nom de la qual i de milers de persones va presentar la demanda.

L’SPC i les entitats que formaven part d’aquesta plataforma van participar de manera conjunta en les diferents mobilitzacions que es van convocar a Catalunya en contra de la invasió de l’Iraq. Especialment en el festival No a la Guerra, celebrat el 30 de març de 2003 davant les Fonts de Montjuïc, organitzat per la plataforma. En el concert hi van participar un gran nombre d’artistes i hi van assistir milers de persones.

Com a escriptor va denunciar la corrupció judicial i política i el darrer plet el va presentar contra Pilar Rahola per presumpte plagi, autora d’un llibre amb la mateixa temàtica que la seva darrera novel·la. Tossut i constant en les seves idees, de caràcter impulsiu però irònic, segons les persones que l’havien conegut i tractat de manera més pròxima.

Més informació: Loperena, l’home de les mil causes