L’SPC denuncia que cada cop hi ha menys fotoperiodistes en plantilla i que en canvi molts mitjans abusen dels falsos autònoms en frau de llei. El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) denuncia la tendència creixent als mitjans de comunicació a menysprear la tasca dels fotoperiodistes i a degradar les seves condicions laborals. Aquesta situació fa temps que es produeix però s’ha evidenciat encara més arran dels darrers Expedients de regulació d’Ocupació (ERO) que hi ha hagut a diversos mitjans o, simplement, acomiadaments a la secció de fotografia.

Tal com explica el mateix col·lectiu de fotoperiodistes, cada cop hi ha més publicacions que prescindeixen dels fotògrafs en plantilla convertint-los en autònoms però que, en realitat, ho són en frau de llei perquè són falsos/es col·laboradors/es. Actualment a Catalunya hi ha vuit diaris –quatre en paper i quatre més que són exclusivament digitals– sense fotoperiodistes en plantilla . En canvi, a la premsa catalana (agències de notícies incloses) hi ha entre 12 i 15 fotoperiodistes en situació irregular com a falsos autònoms. L’SPC no qüestiona la figura del col·laborador/a –tot i que seguim reivindicant la regulació d’aquesta figura laboral com ho està en altres països del nostre entorn, com França, Itàlia o Portugal– perquè és inherent a la professió. Però coincidim amb els fotoperiodistes que actualment molts mitjans n’estan abusant i vulnerant la llei. El sindicat reclama a les autoritats laborals una actuació més ferma i decidida de la Inspecció de Treball per acabar amb les irregularitats.

Però a més, hi ha diverses publicacions que prescindeixen dels professionals de la imatge i pressionen el personal de redacció perquè assumeixi la tasca amb equips inadequats. L’SPC reclama a les empreses de comunicació que si volen fer periodisme de qualitat, han de disposar dels professionals adequats per a cada tasca. Molts mitjans pressionen fins al xantatge –amb l’amenaça de la pèrdua del lloc de treball– a redactors i redactores que es neguin a fer fotografies i aquesta és una pràctica que va en detriment de la qualitat de la informació. També demanem als companys i companyes, que allà on sigui possible i a través de la negociació col·lectiva es defensi la necessitat de professionals de la imatge per fer un millor periodisme. El sindicat és conscient que sobre aquesta qüestió és necessari obrir un debat a la professió per trobar fórmules per reclamar conjuntament als responsables dels mitjans solucions satisfactòries a aquest problema.

Al mateix temps, volem denunciar la pràctica incipient d’alguns mitjans d’obligar els i les fotoperiodistes a ser no només autònoms/es, sinó ser-ho a través d’una societat mercantil constituïda per ells mateixos perquè així sigui més difícil establir la relació laboral si s’és fals col·laborador. L’SPC rebutja aquesta estratègia i estudiarà les fórmules jurídiques per erradicar aquestes pràctiques.

Aquesta dinàmica de degradació de la imatge en molts mitjans també s’evidencia en el fet en què hi ha nou diaris i agències –més la totalitat de diaris digitals– sense la figura de l’editor/a gràfic/a o, en tot cas, només amb un/a expert/a en la matèria que fa que quan aquest lliura, el mitjà no en tingui cap. Aquesta tasca s’acaba fent des de les redaccions per persones sense l’expertesa dels professionals de la imatge. En aquest sentit, l’SPC fa una crida als companys i companyes de redacció perquè defensin la necessitat de la qualitat de la imatge com un element indestriable del conjunt de la informació. L’excusa que a vegades es dóna «que no hi ha cap fotògraf» per assumir la realització d’una fotografia no és creïble perquè respon únicament a la voluntat de les empreses de no donar a la imatge la importància que li correspon. La defensa del dret a la informació de la ciutadania –tasca primordial del periodisme– no diferencia entre els diferents elements que poden formar de la peça informativa –text, imatge, infografia, veu…– i, per tant, l’obligació és defensar-ho tot com un únic element a disposició dels usuaris del mitjà.

El sindicat també s’afegeix finalment a altres denúncies que fa el col·lectiu de fotoperiodistes catalans com és el fet que algunes empreses de premsa s’intercanvien fotografies sense cap comunicació als autors de la imatge que –per a més joc brut d’aquestes empreses– sovint són col·laboradors/es. Una altra situació a eliminar és el fet que encara hi ha mitjans que a Internet ‘roben’ fotografies, sense citar autoria ni, molt menys, pagar per l’ús de la imatge. La precarització creixent d’aquest col·lectiu també es tradueix en les tarifes cada cop més baixes –a vegades fins i tot ridícules i/o testimonials– que molts mitjans paguen per les imatges que publiquen. En aquest sentit reivindiquem –d’acord amb el pentadecàleg de «15 accions per a un periodisme digne» aprovat per l’Assemblea Oberta de Periodistes de l’11 de novembre passat– que les tarifes dels col·laboradors dels mitjans de comunicació siguin negociades i incorporades als convenis col·lectius i publicades a les pàgines web dels respectius mitjans. També assumim els manifestos fets pel col·lectiu de fotoperiodistes ‘Per un periodisme digne’. Manifest en suport a les persones afectades per l’ERO salvatge del diari Sport –del desembre de 2017– i O Qualitat o res, del 15 de maig d’enguany.

l’entrevista sobre fotoperiodisme a la companya Ana Jiménez

SECRETARIA DE COMUNICACIÓ DE L’SPC

25 de juny de 2018