La commemoració del Dia Internacional del Treball, l'1 de maig, i el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, arriba enguany en plena crisi sanitària produïda per la pandèmia del coronavirus. Les greus conseqüències sanitàries, socials, laborals i econòmiques que està provocant en el conjunt de la ciutadania, també en el món de la comunicació, són ja molt conegudes i ara cal mirar cap endavant i fer propostes de futur. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha denunciat com s'ha degradat la situació laboral de la professió pels molts Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació que han presentat les empreses, i que qui més ho ha pagat ha estat el col·lectiu de periodistes a la peça i freelance, perquè a Espanya no té cap protecció social.

Són poques les empreses de comunicació que no han promogut un ERTO. En un sector que ja va sortir molt malparat de la crisi econòmica de 2008, els ERTO aplicats suposen una cop molt dur. La FeSP va demanar al març, a l'inici de la pandèmia, un pla d'ajudes urgent per als mitjans de comunicació. Des del Govern i les administracions públiques no es van cansar d'afirmar que la informació és imprescindible en aquests temps de pandèmia. Però si aquesta proclama és sincera i no és un brindis al sol, ha de traduir-se en mesures concretes per a tots els mitjans de comunicació –grans i petits, amb i sense ànim de lucre i comunitaris–, que els permeti desenvolupar el seu treball amb la màxima normalitat possible i en les condicions de seguretat sanitària establertes. Aquestes ajudes han d'estar condicionades al fet que les empreses mantinguin tots els llocs de treball.

El col·lectiu més perjudicat per aquesta crisi en l'àmbit de la informació és el dels i les periodistes a la peça i freelance. La FeSP batalla des de la seva creació per la regulació d'aquest sector, en la línia de països del nostre entorn, on els i les periodistes a la peça disposen de cobertura social en funció del volum dels seus ingressos. Per això, quan arriben moments de crisi estan protegits i no queden a la intempèrie més absoluta, com els passa ara aquí. Hi ha persones en aquest col·lectiu els ingressos de les quals no els arriben ni tan sols per pagar amb normalitat la quota de la Seguretat Social. Ara, a causa de la pandèmia, molts d'ells han vist molt reduïts els encàrrecs de treballs per part dels mitjans, o fins i tot han prescindit per complet de la seva col·laboració. Aquesta situació ha significat greus problemes de supervivència en molts casos, sobretot en un col·lectiu al qual molts mitjans paguen quantitats escandalosament ridícules pels seus treballs. Per resoldre aquesta situació, la FeSP exigeix l'aprovació amb la màxima urgència d'una Llei de Drets Laborals del Periodisme, que inclogui als i les periodistes a la peça i freelance.

Durant aquestes setmanes de crisis hem vist massa episodis informatius en els quals s'han ignorat els codis deontològics, que molts diuen respectar però que no compleixen amb el rigor que exigeix el dret a la informació de la ciutadania. Això succeeix perquè, a diferència d'altres països europeus, a Espanya no està regulat un dret humà i constitucional com és el dret a la informació de la ciutadania. Per això, la FeSP considera cada vegada més inajornable que el Govern posi fi a aquesta anomalia, que aquesta Europa a la qual s'està demanant ajuda té resolta des de fa anys. No és una petició corporativa. La informació és un dret de la ciutadania essencial en democràcia –com la sanitat o l'educació, entre altres–, i consegüentment ha de ser tractat i regulat per llei. No pertany ni als periodistes ni als empresaris dels mitjans de comunicació ni als polítics sinó a la ciutadania, que ha d'exigir-ho perquè es compleixi plenament

En la commemoració d'aquest 1 i 3 de maig, la Federació de Sindicats de Periodistes no vol oblidar-se d'altres qüestions que afecten la llibertat de premsa i al dret a la informació de la ciutadania. Una vegada més, insistim en la necessitat de derogar l'anomenada Llei Mordassa, que limita greument aquests drets. Tant el PSOE i Unides Podem com els partits polítics que van donar suport a aquest Govern progressista de coalició van assumir des de l'oposició el compromís de derogar-la, però encara no ho han fet. I és una mesura democràticament imprescindible, com ho han assenyalat diferents organitzacions internacionals de defensa dels Drets Humans i Nacions Unides. En l'àmbit internacional, en aquest 1 i 3 de maig des de la FeSP també reiterem, una vegada més, la nostra exigència de llibertat immediata per al fundador de Wikileaks, Julian Assange, injustament perseguit per fer ús del dret a la informació en relació a qüestions que destaquen actuacions com a mínim irregulars de diferents governs, entre ells el dels Estats Units.

Igualment cal recordar les mobilitzacions feministes a favor d'una igualtat real i contra les estructures patriarcals que també es donen en les redaccions dels mitjans. La FeSP se suma a la lluita feminista contra les desigualtats que pateixen les dones en el treball, tant en els salaris com en la contractació o promoció professional, així com contra el masclisme que perdura en moltes informacions o el ciberassetjament que pateixen en un percentatge altíssim les companyes periodistes. Tot això forma part de la mateixa lluita d'aquest 1 i 3 de maig. La precarietat laboral i professional impedeix que des dels mitjans es pugui oferir a la ciutadania un periodisme digne, periodisme difícil d'exercir quan les empreses continuen signant contractes precaris a professionals que, en una gran majoria amb rostre de dona, exerceixen com a periodistes a la peça, col·laboradors o freelance.

La Federació de Sindicats de Periodistes expressa la seva solidaritat i suport a totes les persones i famílies que estan patint els efectes de la pandèmia i han perdut a éssers estimats, entre ells diversos professionals de la informació. El sofriment de la ciutadania no admet informacions manipulades, interessades o partidistes, ni mitges veritats, mitges mentides o directament falses. El dret a la informació és un dels béns més preuats en tota societat democràtica. Si no es respecta aquest dret, se sotmet a la ciutadania a un estat d'alarma informativa que fa encara més penós l'estat d'alarma sanitari decretat per a combatre el coronavirus.

30 d'abril de 2020

Aquest manifest es pot seguir per youtube.com