Un any i mig després del canvi, les dues principals empreses de la CCRTV viuen processos de renovació dels convenis col·lectius, i en mobilitzacions passades i futures, a Catalunya Ràdio i a TV3. Acomplint les previsions que deien que un canvi polític potser no comportaria unes millores socials, els treballadors s'han trobat amb les posicions i plataformes empresarials de sempre, però empitjorades, i decidides, en el cas de TV3, a retallar a fons un conveni que si bé és un referent per a altres comitès d'empresa, en canvi, és vilipendiant entre els diferents responsables de Recursos Humans. És l'objectiu a abatre, per massa avantatjós per als treballadors i "poc competitiu", en comparació amb la desregulació salvatge del sector audiovisual, és clar.

Després de la reunió d’aquest matí amb l’adjunt al director general, Enric Homs, ha quedat clar que l’empresa no vol negociar. Insisteixen que la seva miserable proposta econòmica de l’IPCe + 0,3% és inamovible. Nosaltres, en canvi, hem estat raonables i demanem una paga extra més per aquest conveni. Això suposaria un 6,89% d’augment acumulat per d’aquí a tres anys, un pas endavant important per l’equiparació.

La direcció de l’empresa ha tramès als caps de departament la proposta econòmica que ens han presentat durant la negociació d’aquesta setmana i, per tant, ens veiem obligats a donar el nostre punt de vista perquè ningú no us enganyi i perquè veieu que es tracta, literalment, d’una presa de pèl. Segons la direcció, ens proposen un augment d’un 4,46% i això és rotundament fals. Aquesta xifra comprèn l’IPC espanyol, que han calculat en un 3,5% (del tot hipotètic) i altres millores (creació d’un fons social; increment de la compensació per festiu treballat -només l’opció únicament l’econòmica-; un plus d’horari de cap de setmana d’uns 60€/mes; augment del preu de les dietes; dos vals menjador al mes, enlloc d’un; i una millora per als treballadors dels nivells A i B).

Aquest any promet ser clau per a l'orientació de la CCRTV i les seves empreses filials. En primer lloc, i ja en ponència parlamentària, hi ha la proposta de reforma de la Llei de creació de 1983, que permet el control polític de l'ens i que no serveix de cara als canvis i reptes tecnològics dels nous temps. Hi ha un projecte del Govern, que ha trigat més d'un any a presentar-se, i la incògnita de quina serà la posició de CiU i el PP, partits que no han presentat encara un model acabat de la missió del servei públic de comunicació ni s'han definit sobre la independència dels mitjans públics respecte dels poders polítics.

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) ha denunciat l'acomiadament de què ha estat objecte una periodista d'IB3 Ràdio, l'emissora pública balear. L'SPIB i el conjunt de membres de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) expressa la seva solidaritat més rotunda amb Araceli Bosch, una professional de formació i trajectòria reconegudes als diferents mitjans en els quals ha treballat (TVE, COPE, Onda Cero, TV3, El Día 16 de Baleares, la web de l'Ajuntament de Calvià), que ha estat acomiadada d'IB3 Ràdio amb l'eufemisme formal que no ha superat el període de prova de tres mesos. Bosch va ser la persona que va posar la veu en la inauguració de les emissions de la ràdio autonòmica pública l'1 de març passat.

El secretari general de la FeSP, Enric Bastardes, i el president del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Dardo Gómez, han mostrat el rebuig de les dues organitzacions a la situació que està patint una periodista del Principat que ha estat condemnada a una pena de presó que va dels dos mesos a un any. Està acusada d'un delicte d'injúries per haver criticat en antena -a l'emissora de ràdio R7p- el director de la corporació pública de ràdio i televisió andorranes, Enric Castellet. La periodista Noemí Rodríguez va afirmar en antena que Castellet "no tenia coneixement ni coneixements, que pot dir l'animalada més grossa sense ni tan sols ruboritzar-se".

Amb més d’un any de govern del PSOE, el canvi no ha arribat a alguns centres de RTVE, com el de RNE a Catalunya. Un cop realitzats els canvis de directius a la televisió i a la ràdio a Madrid, i nomenat un nou director i delegat territorial de RTVE a Catalunya, el centre de RNE a Barcelona, el segon més important de la cadena, amb prop de 200 treballadors, ha quedat ancorat en el passat.

Els treballadors de Catalunya Ràdio protesten davant la seu de l'empresa

Foto: Comitè D'empresa De Catalunya Ràdio

Els treballadors de Catalunya Ràdio es van manifestar el 22 d'abril passat davant de la seu de l'emissora per reclamar l'equiparació de les condicions laborals amb les de TV3, tal com passa en d'altres empreses públiques de ràdio i televisió, com a RTVE i altres cadenes autonòmiques. El comitè d'empresa de Catalunya Ràdio considera un èxit la jornada de popularització de l'equiparació salarial amb TV3. Durant la protesta s'han repartit centenars de pans de Sant Jordi com a símbol del què es reclama, que no són engrunes.

Més de cinc anys després que el Parlament acordés reformar la Llei de Creació de la CCRTV, per fer més professionals i independents els mitjans de la Corporació, ja hi ha per fi una proposta oficial del Govern de Catalunya que es debatrà a la ponència parlamentària encarregada d'elaborar la nova llei.

Onda Jaén, emissora municipal d'aquesta capital andalusa, ha estat obligada a readmetre el periodista Manuel Molero després que una sentència judicial considerés nul l'acomiadament del qual havia estat objecte. L'emissora no ha recorregut la resolució per la qual cosa aquesta ja és ferma. Els fets es remunten al mes de gener de 2004 quan Manuel Molero es va negar a llegir un comunicat a l'informatiu del migdia, motiu pel qual la direcció del mitjà va decidir despatxar-lo. Molero, tal com reconeix el titular del jutjat número 3 de Jaén, va argumentar la seva actitud dient que la seva negativa responia a la necessitat de contrastar primer la veracitat del que s'afirmava en un fax rebut a la redacció. El jutge estableix que "Onda Jaén va vulnerar un dret fonamental del professional de la informació com és el poder acollir-se a la clàusula de consciència i al dret a la informació".