Quan falten dos mesos perquè es compleixin sis anys del primer debat monogràfic sobre l'Audiovisual que celebrava el Parlament de Catalunya, continuen pendents les Lleis de l'Audiovisual de Catalunya i la de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Si la primera ja l'ha enllestida la ponència parlamentària, la segona ha trigat més pel desacord dels partits de l'oposició, que mai no han explicitat un projecte de mitjans públics independents i no governamentals.

Canvis als mitjans públics de Catalunya mentre les noves lleis continuen empantanades

El Sindicat de Periodistes de Catalunya es felicita de l’acord firmat avui per la direcció i el comitè d’empresa de Catalunya Ràdio, que representa un acostament molt important a l’objectiu de l’equiparació salarial amb els treballadors de TV3. L’acord ha estat possible per la unitat i fermesa de la plantilla, cohesionada al voltant del comitè i d’una reivindicació històrica de l’emissora, que si algú podia considerar “inoportuna”, era i és tan legítima com reclamar el manteniment del poder adquisitiu i que s’escurcin les diferències amb els salaris de TV3.

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) lamenta i condemna amb tota rotunditat l'agressió que van patir els periodistes de la Cadena Ser de Múrcia que dijous passat dia 14 de juliol cobrien la manifestació que es va celebrar en aquesta ciutat en defensa del transvasament Tajo-Segura. Un grup de manifestants va sacsejar la unitat mòbil d'aquesta emissora i va impedir que el seu cap d'Informatius pogués parlar, quan aquest va intentar dir-los que ell era allà únicament per informar del que passés a la manifestació. Finalment, per evitar que els incidents anessin a més, va optar per abandonar la zona.

El comitè d’empresa de Catalunya Ràdio ha signat un preacord amb la direcció de l’empresa pel pròxim conveni col·lectiu i ha desconvocat totes les vagues. Després de dos mesos i sis dies de vaga, que han inclòs 99 aturades parcials de totes les emissores de Catalunya Ràdio, la direcció de l’empresa ha presentat una oferta que, malgrat que no representa l’equiparació total amb els treballadors de TVC, inicia l’acostament progressiu a les seves condicions socials i retributives.

Després que, inevitablement, hi hagués moviments polítics dins el Govern, que expressaven les diferents sensibilitats dels seus integrants pel que fa al problema, que es complica, el tema es va traslladar al consell d'administració que, un cop més, no va fer honor al seu nom i va reproduir el debat entre les forces polítiques parlamentàries. Els uns proposaven suports que mai havien abonat quan governaven; els altres estaven acomplexats per haver de votar contra una reivindicació legítima, i, de tot plegat, en va sortir un comunicat salomònic que evitava la paraula tabú ("equiparació"), demanava flexibilitat a les dues parts i partia d'una oferta de la direcció general, que suposadament ja s'havia enviat, però que els treballadors desconeixien.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya ha rebut amb satisfacció els projectes del Govern espanyol per a la reforma de RTVE i del sector audiovisual, perquè van en la línia del que ha defensat el Sindicat des del seu inici. Tot i que més endavant se'n farà una valoració més ajustada, quan s'hagin estudiat a fons el seu contingut i altres decisions en el terreny audiovisual, preses per l'executiu que presideix Rodríguez Zapatero, l'SPC considera que, pel que fa a la ràdio i la televisió públiques d'àmbit estatal, s'ha començat a treballar en el camí correcte per aconseguir la seva desgovernamentalització, i que l'impuls d'un Consell Audiovisual estatal que concedeixi llicències i vetlli per una programació televisiva de qualitat és una fita importantíssima per acabar amb la teleescombraries. A la vegada, saludem el pas endavant que significa proposar la presència de representants sindicals en el consell d'administració d'RTVE, gest que encoratgem perquè imitin el Govern català i la ponència parlamentària que ultima la reforma de la CCRTV: no fos cas que, a més d'acabar abans les lleis a Madrid, les facin més avançades, per vergonya d'uns representants polítics que van ser els primers a plantejar la necessitat d'independència dels mitjans públics.

Molt Honorable Pasqual MARAGALL i MIRA