Aquest mes de juny el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha complert sis anys. Si repassem els objectius que en el moment de crear el Sindicat ens plantejàvem, veurem que hi ha una gran feina feta, que ja s’ha anat explicant al llarg de totes les edicions de Fil Directe. No es tracta de fer una Editorial d’autocomplaença ni de mirar-nos el melic. Es tracta de sentir-nos orgullosos de la feina feta i esperançats per la que encara ens queda per fer. Un dels objectius que ens vam marcar a l’inici ja gairebé l’estem fregant. És la Confederació Estatal de Sindicats de Periodistes. No és que aquest hagi de ser necessàriament el seu nom definitiu, però aquesta és la idea que ja vam plantejar al Congrés Constituent de les Cotxeres de Sants.

La contractació s’ha convertit en un dels aspectes principals de les negociacions en les quals ha participat el Sindicat de Periodistes de Catalunya en els darrers mesos. Tant en els convenis en què s’ha intervingut com en les negociacions dutes a terme arran de diferents conflictes que han aparegut en diversos mitjans, aquesta ha estat una de les qüestions cabdals que s’han posat sobre la taula.

El sector dels corresponsals ha obtingut en les darreres setmanes dues victòries en el terreny sindical i en el jurídic que reforcen les seves reivindicacions de ser considerats com uns redactors més de la plantilla dels mitjans. Les victòries han tingut casualment (o no) el mateix escenari que és El Periódico de Catalunya.