El govern català respon a la campanya per evitar el tancament de la Tele amb raons que no són certes i oculta les seves competències, que sí utilitza contra els mitjans comunitaris i el seu desenvolupament.

La mobilització ciutadana que ha donat suport a la campanya de protesta impulsada pel mitjà sense ànim de lucre La Tele, que es feia des del barri de Sants de Barcelona, que ha estat sancionada per la Generalitat de Catalunya amb una multa de 500.001 euros i el precinte de tots els seus equips, ha estat contestada per part de l’administració catalana competent en matèria audiovisual amb la tergiversació de la realitat. Enfront de les peticions de retirada del procés sancionador i de la correcta regulació del Tercer Sector de la Comunicació, la Direcció General de Mitjans de Comunicació ha contestat aquestes peticions al·legant que les lleis de comunicació audiovisual espanyola i catalana contemplen sancions per emetre sense llicència i que aquestes llicències reservades per a mitjans sense ànim de lucre corresponen a una planificació del govern estatal, no de l’autonòmic.

No obstant això, les lleis de telecomunicacions que existeixen en democràcia des de l’any 1987 contemplen que les llicències s’atorguen a la gestió indirecta de l’espectre radioelèctric a persones físiques o jurídiques, sense entrar a valorar si aquestes figures han de tenir o no ànim de lucre, com seria el cas de la Tele i del seu col·lectiu gestor, l’Assemblea per la Comunicació Social, que no té aquest ànim de lucre. De fet, al llarg de les últimes dècades, comunitats autònomes com Madrid, el País Valencià, Andalusia, Galícia, Canàries, Astúries, Castella-la Manxa, Navarra, La Rioja i la mateixa Catalunya han atorgat llicències de comunicació audiovisual a entitats sense ànim de lucre. No només això, sinó que en nombroses preguntes realitzades als diferents governs espanyols de PP i de PSOE des de l’any 1998 i fins al 2012 per part de diversos parlamentaris sobre qui té la competència d’atorgar llicències a entitats sense ànim de lucre, el Govern espanyol ha contestat que no hi ha absolutament cap normativa que impedeixi les comunitats autònomes a reservar de motu propi freqüències per a aquest tipus de mitjans.

D’altra banda, en el cas que efectivament fos el Govern estatal qui hagués de reservar aquestes freqüències –tal com sembla entendre la Generalitat–, l’Administració catalana no ha sol·licitat en cap moment a Madrid una planificació de freqüències per als seus serveis de comunicació comunitaris, cosa que només han fet Andalusia i Castella-la Manxa. A més, no ha desenvolupat reglamentàriament cap normativa específica per a aquest tipus de mitjans.