Els extreballadors de la revista El Triangle, acomiadats majoritàriament els mesos de juny i juliol de 2013, critiquen en un comunicat –que és una versió resumida del que han penjat al seu blog– la indiferència de l'editor, Jaume Reixach, a qui acusen de «no donar la cara» i «ignorar» tots els tràmits judicials. Afirmen que «tot i la seva fama de ‘progre’, trepitja els drets laborals» dels seus treballadors. El responsable del setmanari, afegeixen, «es va desfer l’any passat de la tota la plantilla sense cap liquidació ni indemnització i amb vuit mensualitats que encara no ha pagat». En la nota que han fet pública avui s'explica que «el Jutjat Social núm. 15 de Barcelona acaba de condemnar les empreses Editorial de Periodistes, SL i Societat de Treballadors d’El Triangle, SL a readmetre sis treballadors que van ser acomiadats durant els mesos de juny i de juliol de 2013. Aquestes societats són les que utilitzava l'editor del setmanari El Triangle, Jaume Reixach Riba, per operar i que les dues tenen el mateix Reixach com a administrador únic, que és també a la vegada el director de la revista.

Aquesta sentència se suma a cinc casos més d’antics assalariats del setmanari també despatxats l’any passat que han anat a judici els darrers mesos, tots amb el mateix resultat: es reconeix la improcedència de l’acomiadament, es condemna l’empresa a readmetre els treballadors «en el seu lloc de treball i en les mateixes condicions prèvies a l’extinció de la relació» o, en cas que l’empresa hi renunciï, a indemnitzar-los amb quantitats que sumen un valor total superior a 300.000 euros. Cal tenir en compte que es tracta d’empleats amb una llarga trajectòria en el setmanari —més de 10 anys, en la majoria dels casos— que van ser acomiadats sense percebre cap mena de liquidació ni indemnització tal com estableix la normativa laboral. En resum, un sistema d’acomiadament lliure que faria les delícies de les grans organitzacions patronals, però del tot xocant en un empresari de comunicació amb l’etiqueta de progressista, que s’autoqualifica, en el seu perfil de Twitter, de «periodista compromès en el combat per la Revolució Mundial de la Bona Gent».

Els extreballadors afirmen també que «encara que al juliol de 2013, poc després de la primera onada d’acomiadaments a El Triangle, l’empresari de premsa assegurava al diari digital Catalunya Plural que "hi pot haver aspectes de les indemnitzacions en què no hi hagi acord, però estem en negociacions i això ho arreglarem al CMAC", a l’hora de la veritat s’ha desentès completament de la sort dels seus empleats, a alguns dels quals fins i tot se’ls va donar de baixa de la Seguretat Social sense ni tan sols comunicar-li l’acomiadament.» En la nota es diu també que «actualment, Reixach i les empreses editores d’El Triangle «es troben en parador desconegut: la última seu de la publicació va ser clausurada a finals de l’any passat i ara no té domicili conegut ni ningú que es faci càrrec de la recepció de les citacions judicials. Tot plegat sembla una estratègia dissenyada per fer-se fonedís i així no haver d’assumir les seves responsabilitats salarials i forçar que sigui el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) qui s’acabi fent càrrec d’una part de les indemnitzacions i dels salaris que encara es deuen als acomiadats. Malgrat tot, la revista es continua publicant (encara que no amb la periodicitat setmanal que s’anuncia a la coberta), el web Eltriangle.eu segueix en funcionament i Reixach participa assíduament aquests últims dies en alguns programes de televisió estatal comentant el cas Pujol.»