“L’estratègia bèl·lica denominada “d’Impacte i pànic”, consistent en actes com el bombardeig sobre persones i béns protegits en cas de conflicte armat (...) si és penalment imputable a qui tingui domini sobre la direcció específica de les operacions bèl·liques”, apunta la resolució. A més estableix que l’Audiència Nacional reobri el sumari en el qual estan processats els tres ocupants del carro de combat que va disparar contra l’hotel: el sergent Thomas Gibson, el capità Philip Wolford i el tinent coronel Philip Camp.

L’alt tribunal entén que els tres militars serien “segons els indicis responsables de diversos delictes contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, per haver portat a terme “atacs indiscriminats o excessius” contra la població civil. Uns actes il·lícits condemnats amb fins a 15 anys de presó, segons el Codi Penal espanyol.

El Suprem, en una sentència unànime, assegura que queda clar que els tres militars no poden amagar-se amb l’excusa de la legítima defensa, com ho han fet amb l’argument que creien que estaven amenaçats per suposats tiradors emboscats a l’edifici de l’hotel. “Ni tan sols en accions bèl·liques pretesament defensives o de resposta a agressions prèvies reals (molt menys en les suposades), es poden aplicar circumstàncies com la legítima defensa, quan qui es converteix en bel·ligerant comet qualsevol de les accions tipificades com a contràries al Dret de la Guerra”, indica la sentència, que insisteix en què els soldats van atacar “persones protegides” segons la legislació nacional i internacional.

En arribar a aquesta conclusió, la Sala del Penal ordena a l’Audiència Nacional que “continuï les actuacions, que practiqui les diligències d’instrucció pendents i totes les que siguin necessàries per aclarir els fets investigats”.

Crítiques a l’Audiència

El Suprem critica molt durament la decisió del tribunal del carrer Gènova de tancar la investigació i la considera precipitada. “L’acte recorregut, en tan que decideix el sobreseïment lliure, anticipa una sentència absolutòria, quan no s’han esgotat les diligències d’instrucció, ja ordenades per l’instructor, i altres que poguessin proposar-se successivament i que fossin declarades pertinents”.

El tancament del cas sense haver acabat la instrucció, recorda l’alt tribunal, és “susceptible de produir indefensió material a les parts implicades”. Per això el tribunal ordena que accepti les diligències sol·licitades per la família Couso abans de ser arxivat el cas. Són les declaracions dels representants a Espanya de les televisions Al Yazira i Abbu Dhabi i l’interrogatori d’un sergent nordamericà que, durant una entrevista a la televisió, va assegurar que l’Hotel Palestina era un “objectiu militar” de les tropes dels EUA tot i saber que era el lloc d’estada de la premsa que cobria l’arribada de l’exèrcit nordamericà a Bagdad.

Aquesta és la segona ocasió en què el Suprem ordena a l’instructor de la Sala del Penal de l’Audiència Nacional reobrir la causa. El desembre del 2006 l’alt tribunal va anul·lar el primer arxivament de la investigació, ja que va rebutjar la tesi que la mort de Couso havia estat només “un acte de guerra contra l’enemic identificat erròniament” i, per tant, sense responsabilitats penals. Tot i que l’instructor del cas, Santiago Pedraz, va voler processar els tres soldats per homicidi i delictes contra la comunitat internacional però la Sala del Penal de l’Audiència Nacional va rebutjar en tres ocasions aquesta pretensió.