Com treballes?
Noticies
L’SPC obre un espai a la web perquè els professionals de la informació expliquin en quines condicions fan la seva feina
El pròxim 4 de juny se celebrarà la III Assemblea de Periodistes de Catalunya, amb el lema Amb les retallades, on queda la informació? La sessió tindrà dues meses, l’una per abordar un diagnòstic de la situació i l’altra per perfilar les alternatives.
Per fer un diagnòstic tant ajustat com sigui possible, calen dades reals del que està passant als diferents mitjans de comunicació de Catalunya, tant dels professionals de les mateixes redaccions, com dels que hi treballen des de casa seva. Per això, demanem a tothom que vulgui explicar el que passa en el seu mitjà que ho faci amb un comentari en aquest espai, de manera anònima o identificant-se. A l’Assemblea s’aportaran les informacions rebudes.
L’Assemblea es farà a la sala d’actes de l’associació Amics de la Unesco de Barcelona, al carrer de Mallorca 207, de Barcelona, i començarà a dos quarts de deu del matà d’acord amb el programa següent:
9.30: Acreditació dels assistents.
9.45: Obertura de la sessió.
10.00: Mesa 1: La crisi als mitjans: Precarietat laboral i desinformació.
Ponents:
* Fabián Nevado, Assessor laboral de l’SPC: Es pot seguir sent periodista?
* Quico Rà fols, secretari d’Organització de l’SPC :Històries de cada dia als mitjans catalans
11.30: Pausa
11.45: Mesa 2: Alternatives per dignificar la tasca dels periodistes i garantir el dret a la informació de la ciutadania.
Ponents:
* Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya: Propostes per dignificar l’exercici de la professió i la informació
* MÃriam Meda, coordinadora general de la ReMC–Red de Medios Comunitarios: Els mitjans comunitaris com a alternativa per al dret a la informació
* Dardo Gómez, secretari general de la FeSP: Un pas endavant en l’organització dels professionals de la informació
13.15: Conclusions
14.00: Clausura de la sessió
A tots els qui vulgueu assistir a l’Assemblea us demanen que confirmeu l’assistència a través del correu electrònic:
3assemblea@gmail.com
També podeu seguir la preparació de la trobada i l’activitat del sindicat a través de Facebook i de Twitter. A Facebook ens pots buscar a SPC-Sindicat de Periodistes de Catalunya. A Twitter, @periodistescat.
Comentaris
Contractes esconbraria a COM Râdio.
Vaig treballar a COM Rà dio com a tècnic de so encadenant contractes de relleu, bé sigui per vacances o per baixes mèdiques, amb perÃodes d'atur quan tota la plantilla titular estava complerta. Aixà em van tenir des-de 1999 fins a 2003. Cada vegada que sortia un contracte més decent, apareixia per allà algun recomanat uns dies abans, que era qui es quedava amb la plaça, tot i ser-hi jo des-d'abans.
El desembre de 2003, després de què una nova plaça amb contracte decent fos atorgada a un paio acabat d'arribat a COM Rà dio que era de famÃlia socialista-de-tota-la-vida, els vaig engegar a la merda. Des-de llavors, no he volgut tornar a treballar a cap mitjà de comunicació.
Ara, quan em pregunten per la meva professió, dic que sóc camioner.
Sergi Serra.
Col·laborador a la peça
Se ha fet intents de tota mena: llista negres de mal pagadors, demanar treure subvencions pùblics a empreses que no cumplen tarifes minÃmes, fer escrits a directius dels mitjans per conciencar-les sobre la precarietat, lobbies politics etc. etc., pero la realitat es que el fenomen del col·laborador a la peça i les seves condicions laborals, segeixen sent la máxima expressió del fracás de tots els intents de dignificar la professió ! En veure la dificil relació de comités d'empresa amb les colegues a la peça, que al no estar amparats per la lleÃ, inclòs el cas de complicitat amb el comité, ven rebuigades les seves reindivicacions per part de l'empresa amb el argument que no es legal que un comité representa a col·laboradors, veig només una solució: la lluïta pel una regulació legal (per començar l'Estatut del Periodisme Professional), que, s'ha demostrat els ùltims 10 anys, impossible de aconseguir dins del marc de negociació formal. Nomès accions més radicals (p.e. vaga a gran escala i semblants), poden despertar el poder economic i mediatic ! Aprenem dels "Indignats" !!!!!!!
Calma tensa
Treballo en els mitjans de comunicació municipals de L'Hospitalet, una xarxa integrada per TV, rà dio, un portal d'internet de notÃcies i una publicació impresa de periodicitat quinzenal o mensual -segons l'època de l'any-. Tots aquests mitjans són de titularitat de l'Ajuntament però els gestiona una SA de capital públic: LA FARGA, SA. Bé, com a segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, aquesta xarxa de comunicació és força important i mou una plantilla de professionals, entre fixes, personal de productores i col·laboradors, que supera la cincuantena. La situació que vivim fins la data la qualificaria de 'calma tensa', condicionats per l'època pre i post electoral en què ens trobem. La crisi pel moment no ha representat retallades de sou, però sà està representant una clara disminució de plantilla -ja que les baixes i/o jubilacions no s'estan cobrint- i una disminució i devalució de la producció informativa (menys edicions de la publicació impresa, eliminació dels informatius locals de cap de setmana en el cas de la rà dio, més feina per a menys personal, més reemissions i programes enllaunats...). Tots els números de l'empresa, però, apunten que les retallades poden arribar de cop en el pròxim exercici, per tant, en el cas nostre la doctrina no escrita és: "no ens queixem que vindran èpoques pitjors".
Fals autònom
En un diari digital feia una feina fixa, amb un horari marcat i obligació d'anar a la redacció, però se'm pagava com si fossin "col·laboracions" sense cotitzar i sense dret a vacances, indemnització o altres luxes.
Ara estic en un altre digital i funciona igual, encara que com a mÃnim ho puc fer des de casa i tinc més llibertat horà ria (en realitat no ho fan per mi sinó per que no tenen oficina).
Vaig fer unes col·laboracions a El Mundo i soc a la seva base de dades. L'altre dia van enviar un correu dient que a partir d'ara aquestes les pagaran a un 30% menys.
A mi em sembla molt bé l'organització, de fet és imprescindible, però haurÃem de veure com es concreta per la gent que treballem en llocs sense comitè d'empresa o pels freelances. Una idea (sense gaire elaboració, però no podré venir a l'assemblea) podria ser fer un ranking del "pitjor" mitjà i fer una campanya de denúncia externa fins a obligar-lo a canviar la polÃtica laboral. Una vegada passi (si passa) un altre mitjà passaria a ser "el pitjor" i es podria fer la campanya allà i aixà successivament.
És un funcionament adaptat de les campanyes de "roba neta" i consum just.
Organitzar-se justament si no s'està en plantilla
Bé, l'organització fa falta precisament i especialment per la gent de fora de plantilla i que no té Comitè d'empresa. Que s0organitzin amb el sindicat, i puguin fer de 'lobby' per cobrir justament l'espai que no cobreixen els Comitès o el treballadfor individual i supeditat. Si un 30-40% de la professió no és en plantilla, urgeix organitzar-se per tenir capacitat de negociació.l
Gabinets
Treballo a un gabinet de premsa i com que el client que tenim és un organisme públic i anem per concurs, tenen l'excusa perfecta per anar fent contractes per obra i servei més o menys anuals (confiem en la seva "bona" fe). Fem un cap de setmana per torns (que ens compensen amb el dilluns i dimarts següent de festa) i tenim un mòbil de "guardia" per si hi ha alguna emergència o crisi (tb per torns). La situació és previa a la crisi, però aquesta ha provocat la supressió d'un lloc de feina amb la qual cosa ens toca un 20% més de feina i un 20% més de caps de setmana treballant.
Altres companys de gabinets que no tenen un client fixe o gros, han de fer mans i mà nigues per mantenir o trobar clients, moltes vegades confonent la seva feina amb un comercial o un publicista.
A veure si ens comencem a oblidar de personalismes o concepcions "liberals" de la professió i passem a organitzar-nos, l'unió fa la força!
Salut
y los despidos
Hago prensa técnica y recibo abundange información desde gabinetes desde hace años.
En los últimos meses he recibido saludos de despedida de cantidad de compañera/os que se marchan de la agencia, algunos sin saber a dónde y otros con la idea de montar sus empresas del mismo negocio.
En muchos casos es porque los clientes se han caido, como señalas (el trabajo ahora se lo pasan a sus departamentos de marketing -a temblar-).
Pero, recuerdo, que muchos de estos gabinetes se nutrÃan de becarios que rotaban cada cuatro o seis meses y que bajaban la calidad del servicio que daba la agencia; ya que cuando se empezaban a enterar de que iba, se marchaban.
colaboradores de La Vanguardia
Me sorprende que ningún colaborador de los suplementos de La Vanguardia denuncie como hace más de un año y de un dÃa para el otro, se le bajaron los precios de las colaboraciones al 50%.
Algún argumento dado: "es que tu ganas mucho"
Algunos colaboradores hacÃa más de 10 años que cubrÃan la misma sección fija y tenÃan una valoración mensual fija.
Y los comites de empresa, mirando para otro lado.
El que ens falta és unir, sindicar...
PERDONEU, PERÒ HEM DE LLIGAR TOTS ELS CASOS PARTICULARS AMB EL QUE només llegint es veu que passa : a falta d'una organització forta i unità ria del sector, els empresaris aprofiten la nostra debilitat, el voluntarisme, el treball gratuït dels estudiants "en prà ctiques" per collar-nos més del que seria lògic, i més en un sector qualificat com aquest. Disgregats en Comitès i els pocs afiliats en diversos sindicats, no ens veuen amb força negociadora. Passem del lament a ajuntar-nos en una organització unità ria.
Sobrevivint
Doncs jo després de llegir el que ha escrit la resta de companys tampoc em puc queixar... Sobretot perquè descanso dissabte i diumenge i faig festa quan toca. Però la veritat és que tampoc estic massa bé a on estic. Treballo en dues feines, una pel matà i l'altre per la tarda, i tinc un contracte d'obra i servei sense data de finalització en una feina i en l'altre un contracte temporal.
Com veieu, un autèntic luxe!
A mi también
La revista pasó de mensual a bimensual; asà que pase a ganar la mitad.
Después me rechazaron la factura poniendo un precio un 30% menor.
Protesté diciendo que por lo menos me hubieran informado o que me hubieran preguntado si aceptaba esa baja del precio.
No me contestaron pero, ya no me pidieron nada más, después de muchos años de colaboraciones cada número
Que les den. En una empresa
Que les den. En una empresa asà no merece l pena que gastes tu inteligencia.
encara sort que mantinc la feina!
després de 5 anys de falsa autònoma en una mateixa empresa lligant contractes mercantils sense fer vacances per por que no em tornessin a trucar si deia que no, finalment he aconseguit tenir un contracte laboral indefinit i amb les condicions que marca el conveni de l'empresa. Ara bé, ho he aconseguit després d'interposar una demanda contra la direcció amb uns quants companys més.
hay que denunciar
El miedo nos ha hundido. Cuando te has decidido a denunciar te han respetado; pero no aprendemos. Y los compañeros de la plantilla, en cinco años, ¿nunca dijeron nada? A ellos también lespodÃa el miedo egoista.
Miedo
Estoy de acuerdo. El miedo nos paraliza y nos impide ver las cosas claras para poder analizar y luchar.
organitzem-nos
El problema de fons és la no organització dels professionals de la comunicació. Provincians que som, hem cregut en allò de la feina vocacional i de la valentia personal per defensar la dignitat professional. Som professió vocacional però també massivament (mal) assalariada. Per això al món els informadors s'organitzen en sindicats professionals, i aborden la problemà tica laboral sempre en relació a la dignificació professional. I organitzats per defensar els seus drets econòmics i deontològics fan el millor servei a la democrà cia, protegint les condicions mÃnimes materials per poder exercir una professió que ha de garantir el dret a la informació i per tant la democrà cia : mireu si no Ità lia !.
y más...
Provincianos, desinformados y orgullosos de nuestra ignorancia.
Incluso los que presumen de izquierda se han quedado en la transición española. Confunden libertad de prensa con libertad de expresión o de información.
Ya que mencionas lo de Italia; ¿qué periodista conoce las condiciones laborales y profesionales en otros paÃses europeos? Y vamos de chulitos hispanos. Ya quiesera ser un periodista portugués!
III assemblea
La precarietat laboral i professional no ha començat amb la crisi econòmica, només s'ha vist agreujada i molt. Els mitjans grans aprofiten la crisi per aprimar plantilles i reduir despeses que sempre comencen i acaben en els treballadors. Però, com sempre, si mirem els mitjans petits, la situació és encara pitjor.
Als mitjans petits, els públics locals, per exemple, no cal fer ERO, no hi ha plantilla suficient. Però no es substitueixen baixes, per molt llargues que siguin i si algun treballador marxa, ja no es cobreix la plaça.Els altres treballadors han de carregar amb un excés de feina. Els programes enllaunats es repeteixen fins cansar-se o simplement desapareix l'espai, com les notÃcies del cap de setmana.
La situació d'incertesa sobre el futur de COM Rà dio també planeja sobre les emissores de rà dio locals. Són moltes les que connecten amb la COM i durant moltes hores. Què passarà amb elles?
viene de lejos
De acuerdo, Pilar; y tan lejos que arranca en la época en que todavÃa se ganaba dinero en este trabajo. Siempre existieron los abusos y plantillas donde la mitad no tenÃa contrato, unos porque no pensaban en el futuro y otros porque no pensaban que algú dÃa le podÃa tocar a ellos.
La verdad es que en las redacciones se hizo poco o nada para parar ese abuso que no ocurrÃa con los trabajadores de administración.
III Assemblea
Cada cop passa més que les plantilles són més curtes per fer la mateixa feina. La conseqüència només pot ser una: un producte pitjor, cosa que ens perjudica a tots
Com treballes?
Treballo amb un contracte d'obra i servei sense data de finalització i on consta "de dilluns a diumenge". El dia 15 de cada mes i des de gener, es canvien les condicions de companys i companyes; reduccions de jornada, acomiadaments. Treballem amb canvis de contracte i liquidacions continuades que fan que hi hagi redactors que no han tingut un dia de festa en 11 mesos seguits. De cara a l'estiu, de moment no se'ns aproven les vacances perquè possiblement ens fotin a tots al carrer.
Com treballes?
Hay convenio en tu empresa y comité de empresa? Porque muchas veces, antes estos abusos los compañeros de la plantilla, se desinteresan. Como si no fuera con ellos...